Divendres esportiu

El divendres dia 25 vam estar tot el dia al barri de Riera. Allà tothom va arribar "puntual". Uns amb bici, uns altres a peu i uns altres amb transport públic. Els diferents cursos vam fer diferents activitats com beisbol, rugbi, aeròbic, atletisme, tennis... Cada activitat va durar una hora i mitja. A les 11 va acabar la primera activitat, i vam començar a esmorzar. A l'hora de dinar ja estàvem cansats, però com era un dia per gaudir no vam notar gens el cansament. Ara, el dissabte, la gent com jo que no està acostumada a fer molt exercici, no podíem ni moure'ns. Bé, com anava dient, a nosaltres ens va tocar rugbi i beisbol. A beisbol, hi havia un cubà que desfeia a les noies, i quasi rellisco amb la bava que anaven deixant totes les fèmines al passar pel costat d'en Joel (així es deia el cubà). Més tard a rugbi, hi havia un home d'aquells "petits però matons" que semblava el bigfoot de tant de pèl que tenia. Sense ofendre, però és que tenia massa pèl pel meu gust. A l'hora de dinar vam anar a una de les poques zones verdes que queden a Cornellà: el parc de les aigües. Allà hi vam dinar en només mitja hora i vam estar tota la tarda jugant al parc de les aigües. Tothom va jugar al que volia i amb qui volia. El professor d'Educació Física, Dani Pujol, ens va portar un munt de material per fer activitats diverses. Finalment a les 16.30 es va acabar la sortida. Tots van començar a desfilar cap a casa seva, ja molt cansats.

Aprovats els nous pressupostos de Cornellà de Llobregat

Com cada any l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat aprova els pressupostos per a la ciutat.
El govern socialista actual amb el cap de govern Antoni Balmón juntament amb la coalició que han fet amb CIU i EUA han votat a favor dels pressupostos presentats per l’ajuntament hi han votat en contra els grups d’ERC, PP i ICV, només el grup socialista que ja tenia majoria amb regidors i amb aquesta coalició ho ha refermat.

En el ple de l’ajuntament del mes de setembre del 2007 es van aprovar els diners que es destinarien a la ciutat uns 69.743.534 d’euros. Segons les fons de l’alcalde de la ciutat en la revista de Cornellà informa aquesta xifra ascendeix a 123 milions d’euros, segons sembla, unes de les dues fons d’informació està equivocada o ens han volgut enganyar.
Basant-se en les dades dels 70 milions extretes de l’Ajuntament, la ciutat rep dels ciutadans uns 29.015.315 € en impostos directes, 2 milions d’euros en impostos indirectes i 7 en taxes. Cornellà extreu una gran quantitat de diners de les transferències corrents (26 milions) i amb menys diners els ingressos patrimonials i passius financers amb 1 milió d’euros cadascun.
Amb aquests pressupostos l’Ajuntament es compromet, i així ho ha fet, a invertir els diners en el benestar de la gent. Amb aquests diners es cobriran:
Salaris dels regidors, policies,... subvenció a la ONU i altres organismes de la ciutat. També es pagaran les rehabilitacions dels carrers, publicitat de la ciutat, reparacions del mobiliari urbà, subvencions per posar ascensors, restaura CAP dels barris i mercats, també una dada molt significativa que les tintes d’impressores es dirigiran uns 5000€, es pagaran instal·lacions esportives, i moltes coses més.

Mirant el gràfic d’aquí, cada any ha anat creixent la inversió que es feia a la ciutat, això vol dir que aquest any (2008) és el primer en tenir tanta quantitat de diners per invertir. Això es degut a diversos factors o hipòtesis:
-Ha hagut un creixement de la població i això ha comportat més ingressos.
-Han pujat els impostos.
-S’han establert noves empreses al WTC Almeda i això comporta també més ingressos.

Què és un heroi?

Adri

Avui m’he qüestionat l’ampli significat de la paraula heroi. Segons el diccionari entenem com heroi:
Persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud en el sofriment, etc.
A partir d’això jo hi englobaria a tothom, m’explico. Un heroi és cada una de les persones que viuen, cada una d’elles haurà o farà alguna cosa en la seva vida important que això comporti que alguna altra persona la consideri com un heroi. Actualment nosaltres relacionem la paraula heroi a aquella persona que s’arrisca per salvar la vida a altres persones i a causa d’això es fan famosos per la televisió. No podria ser un heroi una persona que ajuda a les persones pobres? No té el mateix mèrit? Jo dono un clar i rotund sí a aquestes preguntes. A la vida cada u és diferent i cada persona té les seves limitacions però això no vol dir que una persona incapacitada no pugui ser un heroi, ho serà però, de diferent manera .
Cada u pot considerar qui és per a ell un heroi. Jo puc dir que la meva àvia és una heroïna, per a mi, però si vostè senyor lector o lectora no la coneix i no sap qui es em dirà que no la consideraria com a una heroïna.
Podem dir que un familiar, amic, company, rival o admirador pot ser un heroi si tu ho consideres. No necessàriament ha de ser una persona famosa pot ser fins i tot el teu propi germà.
Avui en dia està molt de “moda” ser un heroi ja que això comporta una fama i prestigi per aquella persona. Jo mateix m’imagino que algun dia seré heroi però no la classe d’heroi que he esmentat abans sinó un heroi que ajudi a una persona que tingui en problemes, actualment no em reconec que hagi fet cap mèrit per ser-ho avui.
La meva gran referència com m’he fet esment abans, és la meva àvia. Als seus vuitanta-cinc anys està plena d’energia per fer coses i amb molt coratge ja que ha patit moltes penúries com la guerra, la mort del seu marit... Ella m’ha fet costat sempre, m’ha ajudat, m’ha donat ànims... és una gran heroïna.
La meva conclusió i la reflexió final és actualment hi ha herois i heroïnes que gràcies a ells ens adonem de la gent que fa coses per a les altres i l’esperit de superació que tenen per fer-lo.

Albert

Puc comprendre que per cada persona la paraula heroi té un significat diferent, el primer que pots pensar en heroi és en "Superman"...
Un heroi en el meu cas es aquella persona que es distingeix pel seu coratge les persones que tinc com a herois són la societat catalana a l'època franquista. Tota aquesta gent va haver de canviar la seva opinió a la resta de la gent per poder sobreviure a la dictadura.
Van ser obligats a tot a cantar l'himne franquista, a parlar el castellà i deixar de parlar el català, i ells pel seu propi bé no expressaven els seus pensaments i els de la família per seguretat, aquest seria un petit aperitiu del que van ser obligats a fer.
La gent que es manifesta, només volia expressar el que pensava i a part lluitaren pel país perquè s'impartís la democràcia.
La societat es va sentir humiliada , plena d'impotència i ràbia, van patir molt i van haver de fer grans sacrificis, treballar un munt d'hores per cobrar una misèria i no poder alimentar a tota la família.
D'aquesta gent a la actualitat no se'n troba gaires perquè avui en dia trobem democràcia a tot arreu, no hi han dictadures amb algunes excepcions.
Ara han canviat el model d'heroi, abans era gent amb ideals per canviar el món i la societat, ara el model d'heroi es més materialista.

Marc

Definim heroi: persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud en el sofriment, etc. Partint d’aquesta accepció del diccionari Barcanova de la llengua catalana, podem pensar que un heroi/heroïna és aquell que ha patit un gran sofriment i ha tirat cap endavant. Però si aquesta persona va presumint dels seus mèrits, es realment una o un bon heroi/heroïna? La gent del carrer sempre pensa que un bon heroi/heroïna ha de ser molt humil, però el dia que ells es converteixen en un d’aquests personatges cada vegada més de ficció que de la realitat, canvia, i a cada persona que es troba li explica el dolor que ha passat i que ho ha sofert amb “valentia”. Per cert, com una persona normal es converteix en un heroi/heroïna? Hi ha persones que opinen que una persona passa a ser un heroi/heroïna quan ha patit un mal tràngol, com ara que et separis de la teva muller/espòs i que et deixi als nens petits a tu i ella/ell s’en vagi a fer la bona vida. Crec que podria ser un bon cas d’un heroi/heroïna.

Ara bé, n’hem a canviar una mica les coses: i si el que s’envà a fer la bona vida li dona 2000 € al mes a la muller/espòs per mantenir als fills i la dona/home es gasta els diners en objectes consumibles o artefactes varis i deixa als nens a càrrec del avis o algun altre parent? Però del que passa al que ens arriba les orelles hi ha un abisme. Es com el joc del telèfon: així, l’historia de la mare/pare consumidora es transforma en la de la mare/pare que ha de pluriemplear per mantenir la família. Tot depèn de si la persona a la que li passa li tens estima o no. Llavors li afegeixes coses perquè sembli més heroi/heroïna del que és o li treus proeses perquè així la teva “heroïcitat” sembli més important que la seva.

Parlant apart, tot som una mica herois/heroïnes per alguna persona: qui alguna vegada ha ajudat a un bon amic a passar un mal temps? Qui s’ha quedat amb els seus cosins o germans quan hi ha hagut una emergència? Qui alguna vegada ha anat pel carrer hi ha presenciat un accident i corrents va a veure com estan el afectats i ajudar-los mentre truca una ambulància? Tots sabem que aquests exemples no es poden comparar amb l’escena de la mare pluriempleada, però hi ha gent que considera que per ser un heroi no només s’ha de passar una mala temporada personal, també pots ajudar a passar-la.

Conclusió:

Llegint tot això, podríem fer una nova definició personal d’un heroi/heroïna: persona que ha suportat un gran sofriment amb èxit i/o que ha ajudat a passar-los i que segueix cap endavant sense donar-li una importància excessiva al fet.

Passeu, passeu

Doncs, aquí estem! Un grup de tres amics us farem una entrada agradable en aquest blog. Primerament sou lliures, lectors, de dir la vostra sobre els temes parlats però tenint respecte per a tothom.
En aquest blog es parlaran i es publicaran articles relacionats sobre temes diversos que ens interessen i també sobre articles realitzats en el col·legi. Ens adreçarem a vosaltres en català i ens agradaria que ens comentéssiu també en català. Fins aquí la introducció del blog que tindrà (espero) èxit.