Receptes per no avorrir-se a l'estiu

-Fer el camí de Santiago caminant amb espardenyes de ciment
- Aprendre xinès
- Anar al pol nord
- Anar-se’n a Can Mercader a fer-se una casa a l’arbre.
- Fer gelats propis
- Crear una màfia a Cornellà
- Apoderar-se d’un búnker que hi ha al costat de la ràdio
- Anar a Collserola amb bici
- Dominar el món
- Fer surf o snow
- Anar a Nova York
- Cercar a Wally per tot el món.
- Agafar capgrossos
- Fer un diccionari propi i crear una llengua!
- Muntar un post de llimonada
- Inventar alguna cosa, un refresc i una empresa.
- Fer un curs de cuina.
- Presentar-nos a Eurovisió.
- Agafar un gos de la gossera i cuidar-lo en la cabana de l’arbre.
- Salvar una especie en extinció.
- Fer el vago.
- El Marc es farà doctor de la Creu Roja.

Cartes al lector

Incidències molestes

Últimament anant amb el meu germà de passatger en el seu vehicle particular, m’ha anat indicant les incidències d’estacionament i de tràfic que es veien per Cornellà. Això és un descontrol.
Quan el passat dijous anava amb el cotxe em vaig fixar en especial en un cotxe què estava estacionat amb els llums encesos i en una cantonada en que no permetia la visibilitat d’un altre conductor i a sobre estava trepitjant i tapant el pas de vianants. Aquest vehicle podria provocar varis accidents en aquest creuament, també dificulta molt el pas als vianants. Per això sol•licito i demano a l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i els cosso de seguretat que posin més mà dura en les sancions ja que no és un cas aïllat, passa cada dia i és molest i perillós, si no s’ho creuen passin per la plaça Catalunya de Cornellà un dimecres i trobaran un munt d’incidències com aquesta.


AP
Cornellà de Llobregat

Estalviar energia

La ciutat de Cornellà és una de les ciutats amb més ingressos del Baix Llobregat. Per això els suggereixo senyors regidors i honorable alcalde de Cornellà que facin un esforç econòmic per a què inverteixin en l‘enllumenat públic de la ciutat. No és que en falti, trobo perfectament correcte el que hi ha, però en els temps que vénen s’ha de començar a estalviar energia. Actualment a la ciutat de Cornellà no he vist gaires semàfors i fanals amb bombetes de baix consum. Estaria bé per la seva part, contribuir a que no hi hagués tanta contaminació i tanta despesa d’energia a la nostra ciutat canviant les bombetes dels semàfors per aquelles petites llumetes de leds i la de les faroles per les de baix consum. Això suposa una despesa considerable però a la llarga ens sortirà rendible.

AP
Cornellà de Llobregat

Situació bombers

Els departament de bombers de Cornellà dirigits per la Generalitat es troben situats molt a prop del meu habitatge. La seva situació la trobo incorrecta i no és pels sorolls de sirenes ja que no se sent en perquè les posen només si no els deixen passar. Vull dir que la seva ubicació hauria de ser a la carretera d’Esplugues on hi estava l’antiga fàbrica de producció d’Alstom ja que allà podrien cobrir molt millor les sortides d’emergència ja que es troba en un punt cèntric i pot anar més ràpid a les ciutats del voltant com Esplugues o Sant Joan Despí. Tinguin en compte que la població creix i també els incidents i això comporta incendis, per això s’han d’actualitzar les instal•lacions i traslladar-les, per exemple, a la carretera d’Esplugues.

AP
Cornellà de Llobregat

La tercera edat i Cornellà

Actualment a Cornellà hi ha una majoria de gent de la tercera edat.
La qual cosa implica que Cornellà hagi d’invertir en el manteniment, benestar de la gent gran i mostra una sensibilitat. Encara que l’ajuntament de Cornellà destina 70.881,68€ dels pressupostos a activitats relacionades amb la gent gran molta d’aquesta no sap que estiguin disponibles aquestes activitats.

Casals de la gent gran

Els objectius principals dels casals de la gent gran es que cap persona no es quedi a casa i facin exercici, també millorar el benestar de les persones.
Per poder gaudir de les activitats gratuïtes que ofereixen han de complir dues normes:
-Tenir més de 60 anys d’edat
-Estar empadronat en Cornellà

En els casals de gent gran de Cornellà podem distibguir tres tipus:
- Casals de l’ajuntament que són: Almeda, Fontsanta-Fatjo i el del Centre.
- Casals de la Generalitat que són: Sant Ildefons i Riera
- Casals privats: Jaume Nualart i Caixa Penedès

Aquests casals són organitzats pes consell assessor de la gent gran que s’encarrega d’organitzar i ajudar a fer activitats que es proposen. Esta format per totes les entitats que representen la gent gran.

Els casals tenen com a prioritat:
- Dinamització dels casals (Almeda, Fontsanta, Centre) en les quals s’organitzen tallers, sortides culturals, etc.
- projecte de ciutat en el qual es realitzen activitats en diferents punts de la ciutat, com en la biblioteca municipal, associacions de veïns, etc.
- Treball en xarxa consisteix amb acords amb els casals públics, privats,d’ UGT per tal d’arribar a tota la gent gran.

Tenint les dades dels casals municipals podem veure que l’assistència de la gent gran a les activitats organitzades és molt alta amb una mitjana del 77.3% amb un augment del 85 respecte de l’any anterior que era d’un 69.3%
Aquests casals, centres cívics, associacions de veïns i altres organitzen les següents activitats:

Caminades  per la ciutat

Recorreguts per la ciutat organitzats per l’ajuntament en col·laboració amb el Departament d’Esports i el de Medi Ambient. En cada caminada estaran acompanyats per un infermer de la Creu Roja. Hi ha diferents recorreguts per la ciutat i es s’agrupen en diverses associacions de Cornellà. Es fan a diferents barris de la ciutat. Les caminades tenen com a objectiu conèixer l’entorn i fer exercici d’una forma agradable i amb companyia. 



Tallers  d’estimulació de la memòria

Aquests tallers de memòria la entrenen amb tècniques que permeten preveure i retardar la pèrdua de la memòria. Per exercitar-la fan exercicis com per exemple fer llistes de la compra, jocs, etc. Aquestes activitats són realitzades normalment i principalment en els Casals de Gent Gran, al Centre Cultural Joan N. García Nieto i a l’Associació de Veïns de Pedró.

Tallers d’autoestima

Els cursos d’autoestima són molt interessant perquè tota aquesta gent si no està bé poden ajudar-les. Permet potenciar els recursos per a millorar la valoració que fa un de si mateix i ajuda a l'adaptació als canvis propis de l'envelliment. Per a complir aquests objectius el taller dóna elements pràctics per aprendre a relaxar-se i a divertir-se en diferents situacions de la vida quotidiana. Es porten a terme al Centre Cultural Joan N. García Nieto.

Tallers de Tai-txi

Tallers que introdueixen al coneixement d’aquesta tècnica oriental. Els tallers d’iniciació es porten a terme al Centre Cultural Joan N. García Nieto i per a les persones que coneixen la tècnica es fan sessions a espais públics. 

Tallers i Aules Obertes d’Internet

En aquests tallers s’intruiran a la gent gran els avantatges i les possibilitats que ofereixen els ordinadors i la connexió Internet. Els monitors són també persones majors que voluntàriament s’han preparat per a poder transmetre els coneixements bàsics de la navegació per Internet. Es porten a terme en els Casals de Gent Gran d’Almeda, Centre i Riera i a les Associacions de Veïns de Pedró i Gavarra.

Festa del Pre-Nadal

El Pre-Nadal s'organitza amb la finalitat de que gent gran de diferents barris i situacions puguin celebrar plegats les festes nadalenques i per a que ningú es quedi sense celebració. Es realitza un dinar a la fira de Cornellà en la qual totes les persones que hagin celebrat el seu 85é aniversari se’ls si fa una placa commemorativa.

Concurs de relats breus per a persones grans

Es tracta d’oferir una possibilitat per a què les persones grans puguin donar a conèixer la seva capacitat creativa, la seva experiència, la fantasia i la ficció. Els escollits seran premiats. Aquests concursos són realitzat en tot l’àmbit estatal.

Setmana de la gent gran

Es realitza una setmana de maig de cada any en la qual els protagonistes són la gent gran. En aquesta setmana realitzaran durant els set dies una activitat diferent.
Cartell informatiu de les activitats en a setmana de la fent gran

Xerrades

S’organitzen grups en locals municipals en el quals es fan xerrades d’interès per a la gent gran com sobre la salut, seguretat, alimentació... 
Cornellà apart d’aquestes activitats ofereix unes altres:
- Taller de dansa                    
- Gimnàstica
- Taller de pintura
- Taller de manualitats
- Taller de boixets
- Xocolatada
- Festa de la Castanyada
- Anar al cinema Eroski
- Petanca


El Citilab

El Citilab Cornellà és un espai orientat a activar, impulsar i extendre la capacitat creativa i innovadora en tecnologia d’emprenedors, empreses, ciutadans i ciutadanes de la societat de la informació i el coneixement.
Citilab-Cornellà s’orienta a promoure projectes relacionats amb la Internet Social i fa especial atenció a treballar en l’evolució de nous espais.
Edifici actual del Citilab i l’antiga fabrica Can Suris.

Per tant, Citilab és:
-Un centre de divulgació i formació de les tecnologies TIC i els seus paradigmes de creació de coneixement i organització.
-Un centre d’investigació sobre tecnologies TIC i sobre l’ innovació social i empresarial que sobre elles cavalca.
-Un centre d’emprenedoria per al desenvolupament d’empreses sorgides des dels coneixements generats a Citilab-Cornellà tant tecnològics com organitzatius.

L’edifici de l’antiga fàbrica ha estat completament rehabilitat en un projecte arquitectònic que ha mantingut l’essència fabril del segle XIX i ha permès l’adequació de nous espais d’acord amb els nous usos del segle XXI.

BUFFF que llarg!!! jeje

Cartes del lector

L’altre dia, passejant pel meu carrer, vaig observar-la vista de les zones verdes.
On són els arbres que van plantar fa una setmana? Bona pregunta. O són aquells troncs secs i mig podrits que en comptes d’un carrer sembla un cementiri o no n’hi han. Tots sabem que estem en època de sequera, però no aniria bé que regesim les zones verdes perquè ni que sigui, siguin sent verdes, i no marrons? A més, hi ha molta gent dolenta en el món, que es vol aprofitar dels jardins que posa l’Ajuntament per emportar-se les flors, arbustos i de més. Per no parlar de que hi ha zones de Cornellà que no tenen ni un simple arbre al carrer, i jo em pregunto: això es lluitar contra el medi ambient? Com podem pensar en una ciutat verda si en realitat es marró foscos, tirant cap a negre, el negre del fum dels cotxes? I els excrements que deixen els gossos als arbustos o als arbres? Vergonya ens hauria de donar. Doncs senyor Balmón, hi ha una solució: invertir-hi més pressupost en el manteniment i cura de les zones verdes i la penalització amb una multa per a les persones que passegen els cans pel carrer i no recullen els excrements. Així, la nostra ciutat podrà ser realment una ciutat verda.

MJ
Cornellà de Llobregat


Ahir a la tarda, quan anava a llençar la brossa, no vaig poder. La raó: estava el contenidor sembrat de bosses d’escombraries, que allò semblava el castell amb les feres, si no que en comptes de feres, possiblement haurien estat rates. I la brossa es passa allà dies i dies, perquè els escombraires no la volen recollir, ja que estan fora del contenidor. Seria possible que algun dia, no tinguem que caminar entre la porqueria? O que tinguem contenidors per a tots? Si responem aquestes respostes amb un si i amb un posarem més contenidors, ja tenim la solució, estimats delegats del medi ambient de Cornellà.

MJ
Cornellà de Llobregat

Entrevista a Basilio

En Basilio és l’avi d’en Marc , té 83 anys i actualment viu a Cornellà de Llobregat. Va emigrar de Guadix, una ciutat prop de Granada. La vida d’en Basilio vas ser difícil, desde petit va viure la guerra civil i després va passar per el franquisme. Tot això li ha deixat una vida plena de records que l’han marcat per sempre.

Basilio, quants anys tenies quan va esclatar la guerra civil?

Tenia 11 anys quan van començar les primeres revoltes.
Com vas passar aquells anys?

Malament. A vegades s’escoltaven trets d’armes i veies als militars caminar amb la seva escopeta tan contents. A més, cada dia passava un avió que tirava bombes a l’estació de Guadix, perquè en aquells temps, Guadix era una ciutat important per al transport de mercaderies, ja que connectava Granada amb Ronda.
Vas passar molta misèria durant la guerra civil?

Hi vaig passar moltes necessitats. Per exemple, m’en recordo que estaven tota la nit esperant en una cua per comprar un quiilo de pa. A més, no podies dir que eres germà ni parent de ningú, perquè si no només et donaven a tu i no a l’altre.
Algú de la teva família va ser hostatge del militants?

Si, el meu tiet Patrici. El van agafar una tarda, per només un error en el papereig d’ara no m’en recordo que, el van portar fins darrere de la seva casa i el van afusellar.
Estaves de part d’algun bàndol?

No, perquè no volia ficar-me en embolics. A més, cap del bàndols era bo, perquè el rojos també mataven a molta gent.
Veies que hi hagués gent que fingís ser d’un partit per salvar la vida?

No, però suposo que hi hauria gent. Jo, si hagués estat en aquesta situació, ho hagués fet.
Passats els anys, què en penses de la guerra civil?

No m’agradaria que ningú la passés ni que veiés els horrors que es van fer.
Canviant de tema, amb quants anys vas emigrar a Catalunya?

Amb 46 anys.
Perquè vas emigrar-hi?

Per millorar la nostra qualitat de vida, ja que a Guadix no hi havia quasi treball.
Vas deixar molts amics a Guadix?

Si, moltissims, i ja no els he tornat a veure. Moltes gràcies per tot, Basilio. I a tu per escoltar-m’en

Solucions per la sequera

Bé, últimament ja heu sentit que estem en sequera i que ara amb les últimes pluges s’ha acabat, doncs NOOO!!!! Encara que els pantans catalans estiguin a un 50% mai s’ha de baixar la guàrdia. Per això us proposem un seguit de propostes:

-Que torni Jesús i ens faci el miracle dels pans i els peixos però amb l’aigua.
-Quan la gent es posi a regar les plantes, que avisin, perquè així obrim la boca i ens treguin la set.

Ara propostes serioses:

- Posar ampolles d’aigua en la cisterna del vàter. Així, depèn de quant sigui l’ampolla d'1L o 2L pots estalviar aquesta quantitat.
- En cas que tinguis pati posar recipients per tot el pati per recollir l'aigua de la pluja.
- Posar difusors d’aigua a les aixetes i dutxes.
- Posar un circuit tancat en el qual l’aigua de la dutxa serveixi per a la cisterna del vàter.

Entrevista al nou jugador de l'Arsenal

Ignasi M. és un jugador de futbol, té 15 anys i l’Arsenal ha estat el club que ha escollit entre tantes ofertes.

P: Ignasi, després d’haver estat al Barça, un gran d’Europa, et serà fàcil a Londres?
R:Evidentment al principi tot serà difícil,però a mesura que passi el temps podré integrar-me del tot, però serà una nova experiencia. També he de dir que aquets dos cops que hi he ant han sigue molt amables i et faciliten molt les coses.

P: Has tingut moltes ofertes, perqué t’has decidit per l’Arsenal?
R:Sí, he tingut ofertes de grans clubs,com el Barça ,el Manchester United…El que m’ha fet decidir-me per l’Arsenal ha sigue el projecte de futur que té, es basa en joves jugadors, un exemple és Cesc Fàbregas.

P:T’agradaria arribar algun dia al primer equip?
R:Aquesta pregunta és obvia, sí, és el meu somni desde petit, poder jugar a l‘èlit del futbol europeu.

P:Què et suposa anar a un altre país?
R:Aprendré la llengua, deixar amics i familia, records, començar de zero en un altre àmbit molt diferent al d’aquí.

P:Trobaràs a faltar la familia i els amics?
R:Sí, és el que més em dol d’aquest somnique estic vivint, són moltes coses les que deixo.

P:Estàs motivat per la teva nova experiència?
R:Sí, i tant,el que vull fer és fer el que m’agrada, de moment he arribat on podria haver imaginat.Estic molt il·lusionat.

P:Esperes una experiència positiva?
R:Sí, perquèsi he decidit anar a Londres és perquè confio en mi i crec que tinc possibilitats, però si no va com m’havia agradat,serà igualment un record que ningú no em podrà pendre.

Entrevista a Josefa

Pregunta: Quines causes et van portar a immigrar cap a Catalunya des d' Andalusia?
Resposta: Vam venir a Catalunya perquè el meu marit era molt aventurer i també va estar influit per un cosí que es trobava aquí. Nosaltres no teníem cap necessitat de venir aquí. Jo tenia uns 38 anys, vaig venir amb el meu marit i les meves dues filles.
P: Porta 46 anys vivint aquí, com és que no ha après el català?
R: Perquè a l’època que vaig arribar el català estava prohibit a les escoles, no l’ensenyaven, i també a Cornellà arribaven molts immigrants d’Andalusia i tots ells parlàvem castellà, que a amb qui fèiem amistat. Ara estic molt penedida per no haver-lo après.
P: Quan vas arribar, et vas sentir acollida pels catalans?
R: Absolutament no. Els catalans “eren molt ells”. Segons els catalans si no sabies parlar el català doncs ja t'en podies tornar a la teva regió d’origen. No vaig tenir cap amistat amb ells, ara sí que en tinc. Mira la meva filla, Fàtima, quan era petita va anar a uns campaments de colònies aquí, a Catalunya, i per no saber català la van apartar i arraconar les pròpies noies d’allà.
P: Troba en falta Andalusia?
R: Gens ni mica. Porto molt més temps aquí que allà. Aquí hi tinc als meus néts, les meves filles i part de la família.
P: De ben petita ha viscut la Guerra Civil i la dictadurañ- de Franco. Què recorda d’aquells dies?
R: Jo tenia 13 anys quan va passar tot això. Recordo moltes morts de soldats, familiars perquè eren de dretes i foren assassinats pels d’esquerres. Durant la guerra el meu poble, Benamejín, era del bàndol dels nacionals. Alguns cops en el mateix poble es concentraven els nacionals i els rojos per cantar coples. En el bàndol que estava que era el nacional recordo una de les cançons que cantàvem deia així: “Arriba la iglesia, arriba los curas, arriba las monjas y la religión, a bajo el marxismo y todo lo malo, arriba la iglesia y viva mi Dios”.
Un cop acabada la guerra els nacionals del poble i agafaven als rojos a la nit i se’ls en portaven amb camions per ser afusellats.
Franco era la millor opció per Espanya en aquella època però no trobava bé que mataran a gent.
P: Has treballat o eres una mestressa de casa?
R: Les dues coses. A casa sempre he treballat i quan vaig venir aquí vaig obrir una botiga de roba en la qual es venien tot tipus de vestits.
P: Ara a la seva edat deu estar ben avorrida sola a casa?
R: No
P: Què fa per a què no s’avorreixi?
R: Sempre m’han agradat les activitats i als 80 anys em vaig apuntar i encara continuo en un curset de pintura artística en el Garcia Nieto (Biblioteca municipal) en la qual assisteixo dos dies a la setmana, era una assignatura pendent. A part d’això faig moltes més coses.
Des de sempre he sigut una dona molt religiosa i per això vaig a l' església en la qual hi vaig quatre dies a la setmana. També exercito la memòria en un curset que vaig a l'Associació de Veïns del Barri del Pedró i amb ells també vaig un dia a caminar. A part d’això també faig coses a casa meva: cuso a les meves filles la roba ja que em vaig treure el títol de Corte y Confección, preparo el dinar pel meu nét Adrià i m’encanta escriure poesies. Es podria dir que no m’avorreixo mai.
P: Et queda per fer alguna cosa?
R: Em queda per fer-ho tot, encara crec que no he començat a fer el que havia de fer.

Divendres esportiu

El divendres dia 25 vam estar tot el dia al barri de Riera. Allà tothom va arribar "puntual". Uns amb bici, uns altres a peu i uns altres amb transport públic. Els diferents cursos vam fer diferents activitats com beisbol, rugbi, aeròbic, atletisme, tennis... Cada activitat va durar una hora i mitja. A les 11 va acabar la primera activitat, i vam començar a esmorzar. A l'hora de dinar ja estàvem cansats, però com era un dia per gaudir no vam notar gens el cansament. Ara, el dissabte, la gent com jo que no està acostumada a fer molt exercici, no podíem ni moure'ns. Bé, com anava dient, a nosaltres ens va tocar rugbi i beisbol. A beisbol, hi havia un cubà que desfeia a les noies, i quasi rellisco amb la bava que anaven deixant totes les fèmines al passar pel costat d'en Joel (així es deia el cubà). Més tard a rugbi, hi havia un home d'aquells "petits però matons" que semblava el bigfoot de tant de pèl que tenia. Sense ofendre, però és que tenia massa pèl pel meu gust. A l'hora de dinar vam anar a una de les poques zones verdes que queden a Cornellà: el parc de les aigües. Allà hi vam dinar en només mitja hora i vam estar tota la tarda jugant al parc de les aigües. Tothom va jugar al que volia i amb qui volia. El professor d'Educació Física, Dani Pujol, ens va portar un munt de material per fer activitats diverses. Finalment a les 16.30 es va acabar la sortida. Tots van començar a desfilar cap a casa seva, ja molt cansats.

Aprovats els nous pressupostos de Cornellà de Llobregat

Com cada any l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat aprova els pressupostos per a la ciutat.
El govern socialista actual amb el cap de govern Antoni Balmón juntament amb la coalició que han fet amb CIU i EUA han votat a favor dels pressupostos presentats per l’ajuntament hi han votat en contra els grups d’ERC, PP i ICV, només el grup socialista que ja tenia majoria amb regidors i amb aquesta coalició ho ha refermat.

En el ple de l’ajuntament del mes de setembre del 2007 es van aprovar els diners que es destinarien a la ciutat uns 69.743.534 d’euros. Segons les fons de l’alcalde de la ciutat en la revista de Cornellà informa aquesta xifra ascendeix a 123 milions d’euros, segons sembla, unes de les dues fons d’informació està equivocada o ens han volgut enganyar.
Basant-se en les dades dels 70 milions extretes de l’Ajuntament, la ciutat rep dels ciutadans uns 29.015.315 € en impostos directes, 2 milions d’euros en impostos indirectes i 7 en taxes. Cornellà extreu una gran quantitat de diners de les transferències corrents (26 milions) i amb menys diners els ingressos patrimonials i passius financers amb 1 milió d’euros cadascun.
Amb aquests pressupostos l’Ajuntament es compromet, i així ho ha fet, a invertir els diners en el benestar de la gent. Amb aquests diners es cobriran:
Salaris dels regidors, policies,... subvenció a la ONU i altres organismes de la ciutat. També es pagaran les rehabilitacions dels carrers, publicitat de la ciutat, reparacions del mobiliari urbà, subvencions per posar ascensors, restaura CAP dels barris i mercats, també una dada molt significativa que les tintes d’impressores es dirigiran uns 5000€, es pagaran instal·lacions esportives, i moltes coses més.

Mirant el gràfic d’aquí, cada any ha anat creixent la inversió que es feia a la ciutat, això vol dir que aquest any (2008) és el primer en tenir tanta quantitat de diners per invertir. Això es degut a diversos factors o hipòtesis:
-Ha hagut un creixement de la població i això ha comportat més ingressos.
-Han pujat els impostos.
-S’han establert noves empreses al WTC Almeda i això comporta també més ingressos.

Què és un heroi?

Adri

Avui m’he qüestionat l’ampli significat de la paraula heroi. Segons el diccionari entenem com heroi:
Persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud en el sofriment, etc.
A partir d’això jo hi englobaria a tothom, m’explico. Un heroi és cada una de les persones que viuen, cada una d’elles haurà o farà alguna cosa en la seva vida important que això comporti que alguna altra persona la consideri com un heroi. Actualment nosaltres relacionem la paraula heroi a aquella persona que s’arrisca per salvar la vida a altres persones i a causa d’això es fan famosos per la televisió. No podria ser un heroi una persona que ajuda a les persones pobres? No té el mateix mèrit? Jo dono un clar i rotund sí a aquestes preguntes. A la vida cada u és diferent i cada persona té les seves limitacions però això no vol dir que una persona incapacitada no pugui ser un heroi, ho serà però, de diferent manera .
Cada u pot considerar qui és per a ell un heroi. Jo puc dir que la meva àvia és una heroïna, per a mi, però si vostè senyor lector o lectora no la coneix i no sap qui es em dirà que no la consideraria com a una heroïna.
Podem dir que un familiar, amic, company, rival o admirador pot ser un heroi si tu ho consideres. No necessàriament ha de ser una persona famosa pot ser fins i tot el teu propi germà.
Avui en dia està molt de “moda” ser un heroi ja que això comporta una fama i prestigi per aquella persona. Jo mateix m’imagino que algun dia seré heroi però no la classe d’heroi que he esmentat abans sinó un heroi que ajudi a una persona que tingui en problemes, actualment no em reconec que hagi fet cap mèrit per ser-ho avui.
La meva gran referència com m’he fet esment abans, és la meva àvia. Als seus vuitanta-cinc anys està plena d’energia per fer coses i amb molt coratge ja que ha patit moltes penúries com la guerra, la mort del seu marit... Ella m’ha fet costat sempre, m’ha ajudat, m’ha donat ànims... és una gran heroïna.
La meva conclusió i la reflexió final és actualment hi ha herois i heroïnes que gràcies a ells ens adonem de la gent que fa coses per a les altres i l’esperit de superació que tenen per fer-lo.

Albert

Puc comprendre que per cada persona la paraula heroi té un significat diferent, el primer que pots pensar en heroi és en "Superman"...
Un heroi en el meu cas es aquella persona que es distingeix pel seu coratge les persones que tinc com a herois són la societat catalana a l'època franquista. Tota aquesta gent va haver de canviar la seva opinió a la resta de la gent per poder sobreviure a la dictadura.
Van ser obligats a tot a cantar l'himne franquista, a parlar el castellà i deixar de parlar el català, i ells pel seu propi bé no expressaven els seus pensaments i els de la família per seguretat, aquest seria un petit aperitiu del que van ser obligats a fer.
La gent que es manifesta, només volia expressar el que pensava i a part lluitaren pel país perquè s'impartís la democràcia.
La societat es va sentir humiliada , plena d'impotència i ràbia, van patir molt i van haver de fer grans sacrificis, treballar un munt d'hores per cobrar una misèria i no poder alimentar a tota la família.
D'aquesta gent a la actualitat no se'n troba gaires perquè avui en dia trobem democràcia a tot arreu, no hi han dictadures amb algunes excepcions.
Ara han canviat el model d'heroi, abans era gent amb ideals per canviar el món i la societat, ara el model d'heroi es més materialista.

Marc

Definim heroi: persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud en el sofriment, etc. Partint d’aquesta accepció del diccionari Barcanova de la llengua catalana, podem pensar que un heroi/heroïna és aquell que ha patit un gran sofriment i ha tirat cap endavant. Però si aquesta persona va presumint dels seus mèrits, es realment una o un bon heroi/heroïna? La gent del carrer sempre pensa que un bon heroi/heroïna ha de ser molt humil, però el dia que ells es converteixen en un d’aquests personatges cada vegada més de ficció que de la realitat, canvia, i a cada persona que es troba li explica el dolor que ha passat i que ho ha sofert amb “valentia”. Per cert, com una persona normal es converteix en un heroi/heroïna? Hi ha persones que opinen que una persona passa a ser un heroi/heroïna quan ha patit un mal tràngol, com ara que et separis de la teva muller/espòs i que et deixi als nens petits a tu i ella/ell s’en vagi a fer la bona vida. Crec que podria ser un bon cas d’un heroi/heroïna.

Ara bé, n’hem a canviar una mica les coses: i si el que s’envà a fer la bona vida li dona 2000 € al mes a la muller/espòs per mantenir als fills i la dona/home es gasta els diners en objectes consumibles o artefactes varis i deixa als nens a càrrec del avis o algun altre parent? Però del que passa al que ens arriba les orelles hi ha un abisme. Es com el joc del telèfon: així, l’historia de la mare/pare consumidora es transforma en la de la mare/pare que ha de pluriemplear per mantenir la família. Tot depèn de si la persona a la que li passa li tens estima o no. Llavors li afegeixes coses perquè sembli més heroi/heroïna del que és o li treus proeses perquè així la teva “heroïcitat” sembli més important que la seva.

Parlant apart, tot som una mica herois/heroïnes per alguna persona: qui alguna vegada ha ajudat a un bon amic a passar un mal temps? Qui s’ha quedat amb els seus cosins o germans quan hi ha hagut una emergència? Qui alguna vegada ha anat pel carrer hi ha presenciat un accident i corrents va a veure com estan el afectats i ajudar-los mentre truca una ambulància? Tots sabem que aquests exemples no es poden comparar amb l’escena de la mare pluriempleada, però hi ha gent que considera que per ser un heroi no només s’ha de passar una mala temporada personal, també pots ajudar a passar-la.

Conclusió:

Llegint tot això, podríem fer una nova definició personal d’un heroi/heroïna: persona que ha suportat un gran sofriment amb èxit i/o que ha ajudat a passar-los i que segueix cap endavant sense donar-li una importància excessiva al fet.

Passeu, passeu

Doncs, aquí estem! Un grup de tres amics us farem una entrada agradable en aquest blog. Primerament sou lliures, lectors, de dir la vostra sobre els temes parlats però tenint respecte per a tothom.
En aquest blog es parlaran i es publicaran articles relacionats sobre temes diversos que ens interessen i també sobre articles realitzats en el col·legi. Ens adreçarem a vosaltres en català i ens agradaria que ens comentéssiu també en català. Fins aquí la introducció del blog que tindrà (espero) èxit.